Lollipop Chainsaw
Per començar, cal
parlar de qui és el seu creador. Lollipop Chainsaw, és una petita
producció del geni creatiu Suda 51 “Goichi Suda”.
Considerat com el “Tarantino” dels videojocs per la seva manera
d' entendre la industria i la seva vocació independent.
Va fundar la seva pròpia
companyia Grasshopper Manufacture al 1998 per poder produir
els jocs que sempre havia somiat i les grans companyies no l' hi
permetien fer. De la seva ment varen sorgir, Killer 7, No
More Heroes, Shadows of the Dammned, entre d' altres.
La petita empresa sempre
havia col·laborat amb d'altres, fins que amb el llançament de
Killer 7, va aconseguir notorietat i agafar un pes a la
industria. Amb l' èxit assolit, la companyia Electronic Arts
es va comprometre amb ells per distribuir la seva següent producció
Shadows of the Dammned a tot occident. Es tractava d' un
survival horror, dirigit per Shinji Mikami (pare de
Resident Evil) creat i produït per Suda 51. El
resultat va ser un magnífic joc amb tota la mala llet del creador i
amb la sàvia direcció de Shinji. El seu volum de ventes va
permetre que el següent joc també es llencés a occident i és el
que ens ocupa.
Anem a l’anàlisi del
joc!!
Lollipop Chainsaw es un
beat'em up, rebentabotons de tota la vida. Amb dossis de
survival horror i
molt sentit de l' humor.
L' únic personatge
jugable és Juliet Starling, una descendent de caçazombis.
Obsessionada amb el seu pes, enganxada als xupaxups (amb els quals et
cures) i molt enamorada del seu xicot. Utilitzarem com a armes una
motoserra i el cap d' un esser molt estimat de la Juliet ....
^^
La resta de personatges,
bàsicament la família caçazombis, et donen un cop de ma, i si
“t’ho curres”, podràs vestir a la Juliet com ells.
S’hi pot jugar en mode
història, contra rellotge, batalla de punts i de medalles. En el
mode història el joc està dividit es set mons i te’ls pots passar
més o menys en unes 7 hores. Però això no és més que el
començament del joc!!
Un cop te’l passes en
nivell normal es desbloqueja el nivell molt difícil,
on et començen a aparèixer els extres del joc: combos,
vestits, dissenys, música,.... els quals s' aconsegueixen amb
medalles-zombi, fet que t’obliga a passar-te el joc més
vegades.
En el cas dels vestits
extres, alguns provenen del mon de l’Anime,(Deadman
Wonderland, High Scholl of the Dead,...) i també de
videojocs entre d’altres.
Uns quants
vestits extres ^^
No estem parlant d' una
obra mestra, però és un joc molt interessant i addictiu. El sistema
és tradicional, amb camí predefinit, combos per pulsació,
milers d'extres, varis nivells de dificultat (not for casuals)...
Quan amb alguna combo
decapites 3 o mes zombis, apareixen cors, focs d' artifici i es
ralentitza l'acció,... tot molt Suda ^^ Hem de recordar que impregna
totes la seves obres amb un sentit del humor molt negre i molta mala
llet.
Mort
lluminosa !!!!, premi de medalles de platí, molt importants.
A nivell tècnic, és un
joc molt ben acabat. Utilitza el motor Unreal Engine 3.3 amb
la seva eina de creació de menús Scaleform. A PS3
treballa a uns raonables 720p de resolució, amb una freqüència de
refresc de 60hrtz molt estables, tot i que quan s’omple d' enemics
es nota una petita caiguda de frame rate, però bastant
insignificant.
Tot el joc el reprodueix
des del cd/BlueRay, en aquet sentint es nota un lleuger
augment de càrrega en la versió de PS3, però queda compensada per
una major qualitat en la texturació final, tota sense fissures, molt
correcte en las dues versions (PS3 i XBOX).
El disseny de
personatges és impressionant, molt de l' estil japonès......
S' ha de reconèixer l'
esforç extra en el disseny de Juliet i els seus moviments.
L' esbojarrada
jugabilitat, la música i el disseny del joc fan que gaudeixis de l'
espectacle que et proposa, sense intentar vendre’t res més del que
ja és, un joc dissenyat per fer-te passar una bona estona, pler de
gags molt frikis i carregat de reptes.
Per cer, la seva
excel·lent OST (banda sonora) creada per Akira Yamaoka
(compositor de Silent Hill) i les cançons extretes de discos
per acompanyar-la, estan molt ben triades. Hi ha representació tant
del metal, funky, punk, pop '80,.... amb
grups com: Children of Bodom, Toy Dolls, Tony Baset,
Joan Jett, i un llarg etcètera, tot del gust de Suda,
boig per la musica, com molt bé representa el lema de la seva
empresa Punk Never Dead.
En definitiva, crec que
és un joc molt del gust dels jugadors més experts i veterans, però
que crida l’atenció de qui el provi per la seva proposta gamberra
i facilitat de control, molt intuïtiu però molt difícil de dominar
al 100%.
El meu rebost:
Versió pal PS3 56,95 €
a Game.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada